Avui us parlo de la grandíssima cuinera nord-catalana, a la que admiro molt, Eliana Thibaut i Comelade. Consulto sovint la seva obra quan vull fer una recepta de cuina medieval perquè n'ha investigat molt sobre aquest tema i a més té un llibre "La cuina medieval a l'abast" on n'ha actualitzat un munt de receptes facilitant la seva elaboració i adaptant els sabors al gust actual.
L'Eliana Thibaut i Comelade ha estat professora de l'assignatura Higiene de l'Alimentació durant molts anys a França. El 1985 impulsà una iniciativa per la creació de tallers de cuina catalana tradicional a l'Illa de Tet o Illa del Riberal. Ha escrit nombrosos llibres en francés, en castellà i sobretot en català, un d'ells i que m'agrada molt, amb el gastrònom Jaume Fàbrega, sobre la cuina del Pirineu català. Ha rebut molts premis gastronòmics i ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat i el Joan Blanca que concedeix la ciutat de Perpinyà. Nascuda a Vernet (Vernet-les-bains) un poble del Conflent de la Catalunya Nord, part històrica i també cultural separada de la resta de Catalunya a benefici de França pel Tractat dels Pirineus.
El Tractat dels Pirineus es va signar el 7 de novembre de l'any 1659 a l'illa del Faisans, pels representants de Felip IV d'Espanya i de Lluís XIV de França, per a posar fi a la Guerra dels 30 anys. Una de les conseqüències va ser la cessió a França del comtat del Roselló i part de la Cerdanya. Com que els negociants d'una banda eren tan maldestres (Luís de Haro, nebot del conde-duque de Olivares) i els de l'altre molt vius van tirar pel dret i van fixar la frontera als Pirineus on més els va convenir, sense tenir en compte les característiques i costums d'aquests territoris, a més de saltar-se il·legalment el Jurament per les illes i el territori del Principat va quedar partit en dos. No es va contemplar, segurament per desconeixement per part dels representants espanyols que tampoc no van consultar amb les Corts Catalanes (de fet Felip IV va amagar oficialment el pacte fins a 1702), fixar la frontera més al nord, a la serralada de les Corberes mantenint així unida Catalunya. El tractat no va poder fer-se efectiu fins 1720, degut a les conspiracions dels territoris afectats (el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i mitja Cerdanya) per tornar-se a unir al Principat.
I per a endolcir aquesta història us preparo una recepta dolça, dolça de l'Eliana amb un pa de pessic d'una altra gran cuinera, l'Adelaida Castells, mare del Sergi de Meià.
Sopa d'ametlles i pa de pessic
Ingredients per a la sopa:
- 400 grs d'ametlles crues pelades
- 60 grs de sucre
- 1 cullerada sopera de mel
- 3/4 de litre d'aigua
- Canyella per a decorar
Ingredients pel pa de pessic:
- 100 grs de sucre glaç
- 100 grs de farina
- 3 ous
- Pell de llimona ratllada
- Mantega pel motlle
Preparació:
- Escalfem el forn a 180º.
- Preparem primer el pa de pessic, separant clares i rovells i muntem les primeres amb el sucre glaç.
- Muntem els rovells i els afegim a les clares.
- Incorporem la farina molt a poc a poc, fent-la passar per un sedàs perquè agafi aire.
- Afegim la pell de la llimona ratllada.
- Posem mantega a un motlle no gaire gran i posem la barreja i enfornem a 180º, una mitja hora.
- Mentrestant, en un morter piquem les ametlles (es poden comprar en pols) i les barregem amb el sucre.
- Afegim la mel.
- Mullem la pasta amb l'aigua ben bullent i la courem uns 8 minuts. Ho colem.
- Prepareu en una sopera el pa de pessic tallat a bocins i aboqueu la llet d'ametlles. Empolseu de canyella i que reposi uns 10 minuts abans de servir-ho.
BIBLIOGRAFIA
- Thibaut i Comelade, E. "La cuina medieval a l'abast" Ed La Magrana. Barcelona 1986
- Meià, S. Castells, A. "Esmorzars de forquilla" Comanegra. Barcelona 2015
